Dimecres 22 farà un any que la Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer (11/2020) està vigent a 61 municipis de Catalunya. A hores d’ara podem celebrar que la llei està funcionant, que ha aconseguit abaixar el lloguer fins a un 5% en alguns dels municipis sense reduir l’oferta. Però la millor evidència és que 24 nous municipis catalans han demanat ja que s’implementi la regulació a través de la declaració d’àrea tensa. I que 57 dels 61 municipis on inicialment es va implementar la llei, ja l’han refrendat i han demanat que continuï durant 5 anys més. La regulació de preus es fa gran, però cal seguir lluitant i ampliant els nostres drets per garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna.
Aquesta llei és el resultat d’un gran pacte de país. A més d’un una majoria parlamentària (Esquerra Republicana, Junts Per Catalunya, Catalunya En Comú i la CUP), té el suport de la societat civil: més de 4.000 entitats socials de Catalunya van firmar un manifest de suport al text legislatiu.
Aquest ampli suport que gaudeix la Llei prové de la feina que porta fent el Sindicat de Llogateres en els darrers anys. És una Llei literalment redactada i debatuda durant mesos pel Sindicat de Llogateres, producte del treball d’analitzar altres lleis de regulacions de preus de lloguer, d’entendre molt bé el que requereix la situació social i econòmica d’emergència, i amb la participació de moltes veus expertes.
Això es reflecteix en que és una norma moderada i equilibrada. Moderada perquè després de 5 anys de pujades permet limitar més pujades abusives no només a curt plaç sinó durant els 5 anys que vindran (després d’un augment del 40% durant 4 anys). Equilibrada perquè no desincentiva l’oferta: permet apujar els preus de forma moderada si es fan reformes, i no s’aplica a les noves construccions.
Aquest darrer any demostra que la regulació dels preus del lloguer és una política d’habitatge necessària i eficaç. Les últimes dades oficials mostren que la Llei està complint els objectius pels quals es va implementar: contenir i minorar el preu dels lloguers dels habitatges a les 61 ciutats amb més problemes d’accés a l’habitatge de Catalunya. A més, la formalització de nous contractes no ha deixat d’augmentar.
De fet, podem celebrar que durant els últims mesos 24 municipis catalans s’han afegit a través de mocions a aquesta llista. Cal recordar que la situació fins ara era dantesca: en els darrers 5 anys, els preus dels lloguers han augmentat 30 vegades més que els salaris, obligant a milers de famílies catalanes a destinar més del 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer. La pandèmia del Covid-19 només ha fet que agreujar aquesta situació. En aquest context, la Llei 11/2020 ha funcionat per protegir a moltes famílies davant pujades abusives en una situació d’emergència habitacional.
Fa un any, quan vam aprovar la llei, alguns van dir que seria tombada pel Tribunal Constitucional immediatament. Però la realitat és que porta vigent un any i que tots els grans Ajuntaments de Catalunya (inclosos el de la Ministra de Transports o el municipi de Badalona governat pel PP) han demanat prorrogar-la 5 anys més. Pràcticament els 61 municipis inicials ja han demanat prorrogar la regulació 5 anys, i 22 nous municipis que no estaven inclosos han demanat començar a regular. Això prova la legitimitat que gaudeix la Llei de regulació de preus.
Aquesta legitimitat es troba en la utilitat social té, és una llei que dona una mínima tranquilitat a la gent: ara saps a què atenir-te quan s'acaba el contracte, ja no et poden fer una pujada abusiva i sense justificació. Amb la regulació de preus, els llogaters i llogateres estan protegits davant l’especulació immobiliària i poden negociar les condicions amb una mica més de garanties.
Però els problemes d’habitatge no han desaparegut: la regulació de preus és només una passa endavant en la conquesta de drets socials. La regulació de preus és una política necessària per defensar el dret a l’habitatge digne, però cal anar més enllà. Ara cal seguir ampliant els nostres drets.
|
