El PSC, al costat de lobby d’apartaments turístics i en contra dels seus alcaldes
El Decret Llei 3/2023, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, es porta a votació demà dimecres al Parlament i la seva aprovació és en mans del PSC. Es tracta d’una mesura que podria marcar un abans i un després en la crisi habitacional que es viu a molts municipis catalans degut a la manca d’oferta d’habitatges per viure-hi.
L’Ajuntament de Barcelona es va posicionar immediatament a favor de la mesura. “És obvi que l’impacte a la ciutat és altíssim i per això el govern municipal vol garantir al màxim que els habitatges serveixin per al seu ús principal, i no per allotjament turístic.”, va declarar Laia Bonet, 1a tinent d’alcalde. També l’alcalde Jaume Collboni s’ha manifestat en públic a favor d’aquest Decret: "Aprofitarem a fons el decret en el setit de tenir una visió restrictiva dels pisos turístics” (entrevista a Catalunya Ràdio).
De la mateixa manera, fa només unes setmanes, diverses entitats i ens locals de l’Alt Pirineu i l’Aran van impulsar un manifest a favor d’aquest Decret Llei. El van signar, entre altres, els socialistes Juan Antonio Serrano Iglesias (Vicepresident de la Diputació Lleida i alcalde de Vielha e Mijaran), Amador Marqués Atés (conseller de Turisme del Conselh Generau d’Aran) i Sílvia Romero Galera (alcaldessa de Tremp). Romero és, de fet, diputada al Parlament de Catalunya, de manera que demà es podria trobar votant en contra del Decret que ella mateixa ha defensat en un manifest.
Mentrestant, tot i que alguns sectors han posat en dubte la solidesa legal del text, el Consell de Garanties estatutàries el va avalar per unanimitat. No s’han fet esperar les pressions del lobby del lloguer turístic per tombar aquesta norma que posa límits al seu negoci. La pregunta és: a qui escoltarà el PSC? A la ciutadania i als alcaldes que reclamen habitatges per viure-hi o a aquells que busquen especular amb el lloguer turístic?
És evident que, si el PSC vota en contra, haurà decidit sotmetre’s a les pressions del lobby dels apartaments turístics. Nosaltres tenim clar que aquesta mesura és totalment necessària, però només representa el primer pas per garantir l'accés a l'habitatge per a tothom. Cal recuperar per a l’habitatge bona part del parc que s’ha desviat a altres usos, com els habitatges d’ús turístic que operen impunement sense llicència o els habitatges que es desvien al mercat de lloguer de temporada. S’ha d’anar més enllà i recuperar la funció residencial de tots els pisos desviats cap a usos anòmals.
100.000 habitatges desviats al mercat turístic
Només en l’última dècada, les llicències turístiques s'han multiplicat per 20, totes elles concedides a perpetuïtat. El decret de demà pretén revertir aquesta situació i limitar el nombre de llicències turístiques a 10 per cada 100 habitants en els municipis ubicats en zones tensionades, per tal de retornar els pisos al mercat d'habitatges habituals. A més, pretén que les llicències turístiques tinguin una duració de cinc anys en comptes de ser a perpetuïtat, com és actualment.
Els impactes de la massificació turística i el desviament sense límits d’habitatges a usos turístics o a lloguers de temporada són desoladors: reducció dràstica del parc d’habitatges habituals de lloguer i una pujada de preus totalment desorbitada. Les conseqüències són l’expulsió de veïnes dels seus pobles d'origen, que han de marxar a altres territoris per poder construir projectes de vida, i la impossibilitat d’accedir a habitatge de les treballadores de les zones més turístiques, que sovint acaben vivint en càmpings o en furgonetes. Fins i tot, en alguns municipis de La Cerdanya, es dona el cas d’alcaldes expulsats dels seus propis municipis que han d’anar a viure en altres indrets perquè no poden accedir a un habitatge de lloguer..
Durant anys, hem demandat mesures urgents. Fa només un mes, el Govern va aprovar un decret per limitar les llicències turístiques en municipis tensionats a tot Catalunya. No obstant això, el lobby dels apartaments turístics i els partits més neoliberals s'hi han oposat.
Aquest decret hauria de ser només l’inici, i seguir amb la regulació dels lloguers de temporada. Ara mateix són una figura totalment desregulada amb la qual els arrendadors busquen maximitzar el seu benefici i sovint alternen amb el lloguer turístic al llarg de l’any (com passa a la Cerdanya o a municipis de la costa).
|
