Les noves dades de l’Incasòl mostren de nou l’alarmant ofec llogater: els preus continuen pujant sense treva des del 2020 i assoleixen una xifra mai vista abans: 1.123,56 euros al mes de mitjana a Barcelona, 36 euros més respecte dels tres primers mesos de l'any, i 830,34 euros a Catalunya, 17,47 euros més que el primer trimestre. De fet, des del 2013, el preu del lloguer en ciutats com Barcelona gairebé s’han doblat. Una evidència més que deixar actuar el mercat de forma desregulada és totalment ineficient. La no regulació dels lloguers genera més exclusió residencial, empobreix les llogateres i acaba perjudicant l’economia productiva en favor de l’especulació.
Avui, la xifra rècord del preu de lloguer supera els 1080 € del sou mínim, quan els experts recomanen que el lloguer no arribi al 30% del sou. Aquests 1.123,56 euros mensuals estan escridassant que cal posar límit a l’especulació en l’habitatge. Les persones treballadores necessitem un lloc per viure a la ciutat: els contractes se’ns acaben i estem rebent propostes de pujades del 40% o 50%.
Tant a Barcelona com a Catalunya, el nombre de contractes signats ha caigut, un 9,5% i 6,36% respectivament. Això es deu a la nova tàctica del sector immobiliari per extreure més rendes: oferint contractes de temporada, que no han de ser declarats a l’Incasòl. La durada més curta d’aquests contractes i el fet que escapen les regulacions de la LAU, fa que cada cop més immobiliàries els ofereixin de forma fraudulenta a llogaters que hi viuen de forma permanent. El paisatge de la llei de la selva que està deixant el mercat desregulat és desolador: es dispara el guany dels rendistes mentre les llogateres cada cop pateixen més abusos, i el problema de l’habitatge segueix sense solució. La ministra Raquel Sánchez ha de desbloquejar urgentment la regulacióÉs urgent regular el mercat de lloguer i per fer-ho cal aplicar la regulació de lloguers a Catalunya. La regulació de preus de lloguer, fins ara, s’ha demostrat l’únic instrument capaç de revertir la tendència alcista: entre 2020 i 2021, el preu dels lloguers va disminuir una mitjana del 5% en els municipis on s'aplica la regulació. La diferència de l’evolució de preus entre els municipis catalans amb regulació i els que no l’aplicaven va demostrar que la causa de la davallada no era la pandèmia. Després que fos tombada pel Tribunal Constitucional el març del 2022, els preus van tornar a pujar sense mesura.
Gràcies a la lluita dels Sindicats de Llogateres, el 26 de maig d’aquest any es va aconseguir recuperar la legalitat de la regulació de lloguers en el marc de la Llei d’Habitatge estatal. Ara tenim sobre la taula l’oportunitat de regular de nou els preus, però el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana encapçalat per Raquel Sánchez està bloquejant l’aplicació de la seva pròpia llei. Mentre això passa, milers de llars queden totalment desprotegides davant un mercat salvatge que té barra lliure per especular amb l’habitatge.
L’entrada en vigor de la regulació de lloguers a Catalunya depèn d’un tràmit administratiu. El Departament de Territori, liderat per Ester Capella, va enllestir a finals d’agost els tràmits necessaris per aplicar la regulació a 140 municipis catalans. La llei encarrega al govern estatal la publicació trimestral de les àrees tenses declarades. Tot i que ha passat un mes i mig des de llavors (i gairebé cinc mesos des de l’aprovació de la llei), el ministeri de Raquel Sánchez segueix sense moure un dit.
La ministra Raquel Sánchez està bloquejant l’aplicació de la seva pròpia llei a l’única comunitat autònoma que vol utilitzar-la. L’excusa per no tirar aquestes declaracions endavant no pot ser la manca d’un índex de preus: Catalunya ja té un índex que s’ha utilitzat amb èxit per a regular els preus. I fins i tot si fos cert que cal un nou índex, la publicació d’aquesta llista d’àrees tenses hauria de fer entrar en vigor, de moment, la congelació, a l’espera d’un índex que permeti, a més, forçar baixades de preus.
|
